Cobi

En Cobi va ser la mascota olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Dissenyat pel valencià Xavier Mariscal el 1988, representa un gos d'atura català d'estil cubista. El seu nom prové de COOB, Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona.
Cobi representa un gos d'atura català amb trets humans. Es comporta com una persona i competeix com un atleta, característiques habituals en les mascotes representatives d'uns jocs esportius. Té el dors lleugerament pla respecte al volum frontal i no té cua, sempre camina dret com els homes, té unes potes que són cames i braços acabats amb mans i peus, i un morro que és boca. En Cobi sempre es mostra alegre, sovint representat amb els braços oberts, simbolitzant l'hospitalitat, amb les orelles aixecades parant atenció i amb una boca somrient i plena de felicitat.

Durant els Jocs Olímpics el vam poder veure en multitud de postures i situacions, practicant tots els esports, vestit de totes les maneres i països, exercint totes les professions, la versatiltat de la mascota va ser única. Això li va donar un ampli catàleg de enganxines, pins, posters i samarretes, i un gran éxit comercial.
Fins i tot va tenir la seva pròpia sèrie de televisió: La Cobi Troupe, on apareixien també Petra (la mascota dels Jocs PAralímpics) i altres companys de Cobi.

Aquí alguns exemples


Cobi, per ser la mascota més ben parida i digne de tots els esdeveniments internacionals que han tingut lloc a aquest estat, i per ser la única nascuda a Catalunya és... superheroi català. I si no compareu vosaltres mateixos:

Garbo, l'home que va salvar el món

El català que va aconseguir enganyar el Tercer Reich: Joan Pujol, conegut com a "Garbo".

Joan Pujol, conegut com a "Garbo".

"Sense ficció", la franja que TV3 dedica al documental, canvia aquest any de dia d'emissió, passa de dijous a dimecres a partir del dia 12 (21.50). 

"Garbo, l'home que va salvar el món", és una coproducció de TV3, escrita i dirigida per Edmon Roch, guanyadora del Goya 2010 a la millor pel·lícula documental i guanyadora dels Premis Gaudí a la millor pel·lícula documental i al millor guió original. 

El documental, narrat com un thriller, presenta "una història d'herois i d'espies, de secrets i de mentides, de memòria i d'oblit", com diu el seu autor, Edmon Roch. Fet a partir de fragments de pel·lícules de Hollywood, material d'arxiu i entrevistes –el periodista Xavier Vinader, l'expert en Intel·ligència i novel·lista Nigel West o la comtessa de Romanones, entre d'altres- "Garbo" explica la veritable història de l'agent doble més important del segle XX, de l'home que va fer creure als nazis que el desembarcament de Normandia era un engany i que el veritable desembarcament dels aliats es faria al Pas-de-Calais.

Madrid, 1940. Joan Pujol, autodidacte, gerent d'una granja de pollastres i conserge d'hotel, comença a planejar la seva contribució al "benestar de la humanitat" i decideix oferir-se als britànics per "ajudar-los", però el seu ingenu pla fracassa. En lloc de desanimar-se i abandonar, Pujol aconsegueix convèncer els nazis que pot espiar per a ells. Sorprenentment, aquests hi confien i el contracten. Nom en clau: Arabel. 

Després d'una sèrie d'aventures, Pujol és localitzat per la Intel·ligència Britànica, que el converteix en agent doble. Nom en clau: Garbo. Des de Londres, fa creure al Tercer Reich que el desembarcament de Normandia no és més que una estratègia d'engany i que el veritable desembarcament tindria lloc al Pas-de-Calais. Acabada la guerra mor a Angola el 1949, com un heroi per als dos bàndols. 

Trenta anys més tard, un escriptor anglès de novel·les d'espies, Nigel West, comença a dubtar de la seva mort, es posa a buscar-lo, i el localitza a Veneçuela, on ha iniciat una nova vida, s'ha tornat a casar i treballa de professor d'anglès per a la Shell. Ningú del seu entorn sabia res de la seva participació en la guerra. És la història sobre "el millor actor del món".



Ell és el superheroi de la nostra história!

Lo Parot, l'arbre més vell de Catalunya

Lo Parot és l'arbre més vell de Catalunya, i possiblement de la Península Ibérica, amb 2.000 anys de vida, que no és poc! No en va l'anomenen "el pare de tots els arbres"!

Té una alçada de 8 m, un diàmetre de 7,45 m al tronc i 15 m a la soca. El diàmetre de la capsada actual és de 9 m tot i que, abans de la Guerra Civil, ocupava tot l'ample del bancal on està situat, sobrepassant-lo.

Aquest arbre ha sobreviscut a llamps i a atemptats durant la Guerra Civil, i així ho demostren diverses marques al trons, i la obertura del seu tronc en dos, proporcionant refugi a pastor i bestiar al seu interior.

L'arbe és viu, i tot i que la soca original és morta, ha sobreviscut creant noves soques que embolcallen l'antiga.

Es tracta d'una olivera (Olea europeae) d'una varietat desconeguda avui en dia, que es caracteritza per tenir les fulles i el fruit una mica més allargats que la varietat anomenada Empeltre, cultivada tradicionalment a tota la comarca. I produeix un munt d'olives cada any!

Va ser declarat arbre monumental el 8 de febrer de 1990, i si el voleu visitar, està situat a Horta de Sant Joan (Terra Alta) i s'accedeix per un camí que arrenca del km 3 de la carretera de Gandesa.

Per ser l'ésser viu més vell de Catalunya, Lo Parot és un veritable SuperHeroi Català!

Massagran

En motiu del centenari de la creació del personatge l'any 1910 La Fundació Folch i Torres i l'Editorial Casals, han celebrat durant aquest 2010 una gran retrospectiva itinerant sobre Massagran i l’escriptor.

Aquest bloc s'hi suma, perque Massagran ha estat un dels pocs "superherois" o aventurers genuïnament catalans que ha donat la literatura infantil d'aquest país. 

Massagran és un personatge de ficció, sent una col·lecció de còmics basats en el protagonista del llibre Les aventures extraordinàries d'en Massagran d'en Josep Maria Folch i Torres.

A partir de l'obra original el personatge donarà lloc a una col·lecció de còmics, guionitzats per Ramon Folch i Camarasa, fill d'en Josep Maria Folch i Torres, i dibuixats per en Madorell que es va basar en les il·lustracions que n'havia fet en Junceda. Aquestes històries van veure la llum i tots els àlbums es van anar publicant per lliuraments a la revista Cavall Fort.

Massagran és un heroi desmanegat i voluntariós que soluciona tots els problemes de forma enginyosa, sense caure mai en el desanim davant de les dificultats i oferint un model positiu de comportament. Per altra banda, en Massagran recull també les concepcions eurocèntriques que justifiquen el colonialisme, cal tenir en compte que l'obra de Folch i Torres és publicada l'any 1910 i que aquesta reflecteix el tòpics de l'època. Les aventures se situen en uns països primitius que encara no han estat culturitzats per occident i que són netament inferiors en tots els aspectes, un aspecte també reflectit en altres obres i còmics de l'època, com Tintín o Babar.

Barça, Barça, Baaaaarça!

Sòn tants els superherois d'aquest equip que és impossible anomenar-los un a un: Valdés, Puyol, Busquets, Piqué, Xavi, Bojan... i tots els catalans d'adopció: Messi, Iniesta, Jeffren...

Aquesta setmana pel 5-0 al Real Madrid, els superherois de Catalunya sòn ells:

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!
 

el capità Puyol

Alicia Croft

Tranquils, no ens hem tornat bojos, això no és cap superheroi català, però...
tots els superherois tenen els seus arxi-enemics: Super-dolents únicament moguts pel mal i el poder. Aquest és el cas d'avui, que destrossa un dels mites erótics dels videojocs i la arqueologia per a convertir-la en aquesta desferra humana.

És una altra de les aberracions que ha produït la campanya electoral catalana el 2010: Alicia Croft, que apareix en el videojoc feixista que han creat les joventuts del PP, ajudant a la gavina PePe a netejar Catalunya d'immigrants il·legals, independentistes i demés plagues.
La notícia sobre el videojoc

Castellers de Vilafranca

Els amos de la tradició castellera.
Ells han carregat i descarregat el que mai ningú ha fet. Sòn la colla més sòlida, potent i xulesca del panorama casteller mundial, i hi posen collons!

Es pot dir que els Minyons de Terrassa els hi passen la mà per la cara algunes vegades. Però s'ho tenen merescut, per xulos. I és tota l'espurneta que necessiten per anar encara més lluny i tornar-se a superar. El terme Gamma extra es va inventar per descriure-ls a ells.

Han fet i desfet el 3 de 10, el pilar de 8, el 2 de 8 net, el 4 de 9 amb l'agulla, i un llarg llarg etcetera.

Aquests i tots els altres castellers sòn els veritables SUPERHEROIS CATALANS!