diumenge, 9 de setembre del 2012

Super López


Si una cosa sabem fer bé els catalans és riure'ns dels tòpics, i l'autor castellano-barceloní JAN, és un mestre en això. Ell és el creador de Super López, o Super Llopis, una simpàtica paròdia de Superman que ha viscut algunes de les seves aventures a Camprodón.



L'any 1973, quan Juan López Fernández (JAN) rep l'encàrrec de Euredit, una petita editorial de Barcelona, per a realitzar una paròdia de Superman, a qui anomenaria Superlópez. En un principi consta de 48 planes de format apaissat, muds i en tinta negra. Però la seva creativitat va fer que desenvolupés un dibuix molt expressiu. Fou per tot això que posteriorment li arribà un nou encàrrec de l'Editorial Bruguera.
Una primera etapa a l'Editorial Bruguera es dota al dibuixant d'una llibertat que queda reflectida en el personatge dotant-lo de més personalitat. En una segona etapa, que neix de la col·laboració amb el guionista Francisco Pérez Navarro, comença a complicar-se l'argument. Actualment els arguments i els dibuixos són de JAN.
L'autor continua publicant nous álbums de Superlópez, aconseguint superar els diferents canvis d'editorial i de format. En l'actualitat, l'estil peculiar amb el que s'expliquen les noves aventures deixen entreveure un procés evolutiu que el transforma en un personatge que no es pot considerar ni còmic clàssic ni excessivament modern, ja que conté un llenguatge i uns dibuixos que són difícilment classificables.
Es va fer una edició en català sense massa èxit anomenada "Super Llopis". Aquest cómic s'ha traduït a molts idiomes entre ells l'alemany

divendres, 13 de juliol del 2012

Nacho Vidal




Ignacio Jordà González (nascut a Mataró el 30 de desembre de 1973), més conegut com a Nacho Vidal),[1] és una estrella del porno espanyol nascut a Catalunya.


Va passar una infància difícil (la família va passar del tot a res, a causa de la crisi del petroli) i una adolescència flirtejant amb tot tipus de drogues, es va allistar a la legió a Melilla, i més endavant es va iniciar en la pornografia als 21 anys a la sala Bagdad de Barcelona, on hi realitzava espectacles pornogràfics amb la seva xicota per intentar que ella deixés el món de la prostitució. Hi va conèixer el director del Festival de Cinema Eròtic de BarcelonaJosé María Ponce, que el va introduir en el món de la cinematografia pornogràfica, no només per la mida delpenis (25 cm en erecció),[cal citació] sinó també pel gruix del membre.

Un superheroi per motius de pes, o més aviat de tamany.


Va passar més tard a ser deixeble de Rocco Siffredi, qui el va portar a Hollywood al 1998. A la seva carrera ha protagonitzat unes 1.500 pel·lícules, a més de treballar com a productor i director de molts altres films. Al 2004 era considerat l'actor de cine pornogràfic més important del moment. És particularment conegut per la mida del seu penis i per l'agressivitat que sol demostrar a les seves peŀlícules.
El 31 de maig de 2005 va assegurar que es retirava del cine porno després d'anunciar el seu compromís matrimonial amb la model colombianaFranceska Jaime, tot i que després de la ruptura amb ella, ha tornat a protagonitzar diverses pel·lícules.
El 2006 va aparèixer a una pel·lícula dirigida per Joaquim Oristrell titulada Va a ser que nadie es perfecto.

dimecres, 21 de març del 2012

Cobi




En Cobi va ser la mascota olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Dissenyat pel valencià Xavier Mariscal el 1988, representa un gos d'atura català d'estil cubista. El seu nom prové de COOB, Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona.

Cobi representa un gos d'atura català amb trets humans. Es comporta com una persona i competeix com un atleta, característiques habituals en les mascotes representatives d'uns jocs esportius. Té el dors lleugerament pla respecte al volum frontal i no té cua, sempre camina dret com els homes, té unes potes que són cames i braços acabats amb mans i peus, i un morro que és boca. En Cobi sempre es mostra alegre, sovint representat amb els braços oberts, simbolitzant l'hospitalitat, amb les orelles aixecades parant atenció i amb una boca somrient i plena de felicitat.

Durant els Jocs Olímpics el vam poder veure en multitud de postures i situacions, practicant tots els esports, vestit de totes les maneres i països, exercint totes les professions, la versatiltat de la mascota va ser única. Això li va donar un ampli catàleg de enganxines, pins, posters i samarretes, i un gran éxit comercial.
Fins i tot va tenir la seva pròpia sèrie de televisió: La Cobi Troupe, on apareixien també Petra (la mascota dels Jocs PAralímpics) i altres companys de Cobi.

Aquí alguns exemples


Cobi, per ser la mascota més ben parida i digne de tots els esdeveniments internacionals que han tingut lloc a aquest estat, i per ser la única nascuda a Catalunya és... superheroi català. I si no compareu vosaltres mateixos: